
Com saber si els teus anuncis funcionen: les 6 mètriques
En una línia: els teus anuncis funcionen si cada euro invertit torna contactes que acaben en pressupost, i això es mesura amb sis xifres: cost per resultat, resultats per setmana, cost per lead qualificat, percentatge de clics, freqüència i retorn. La resta —m’agrada, abast i impressions— és decoració.
«He posat 300 € en anuncis i no sé si funciona». És la frase que més es repeteix a la primera reunió, i gairebé mai no ve amb una dada a sota. Ve amb una captura del panell on la xifra gran diu «resultats» i ningú no sap d’on surt.
No és que la publicitat digital no es mesuri. És que es mesura el que la plataforma vol ensenyar. Segons la segona onada de l’estudi d’inversió publicitària digital d’IAB Spain i PwC, les xarxes socials s’han endut el 2026 entre 1.961,6 i 2.013,2 milions d’euros a Espanya, el 29,7 % de tota la inversió digital. Gairebé un terç dels diners del sector. I la majoria d’aquests comptes es revisen pel nombre de m’agrada.

La pregunta correcta no és si funciona
Un anunci no funciona ni deixa de funcionar: funciona un sistema. L’anunci aconsegueix que algú aixequi la mà; la web, el formulari, el WhatsApp i la persona que contesta fan la resta. Quan algú diu «els anuncis no em funcionen», en vuit de cada deu casos l’anunci està fent la seva part i el sistema es trenca darrere.
Per això la pregunta útil no és «funciona?», sinó «què em torna cada euro i en quin punt es cau?». És una pregunta que es contesta amb sis xifres i un full de càlcul, no amb una intuïció.
Les sis mètriques que sí que importen
Es llegeixen en aquest ordre. Si la primera surt malament, les altres cinc sobren: no hi ha creativitat que arregli una campanya que no torna res.
1. Cost per resultat
La inversió del període dividida entre els resultats que de debò compten per al teu negoci: una conversa de WhatsApp, un formulari enviat, una trucada. Només aquesta xifra permet comparar dues campanyes, dos mesos o dues maneres d’anunciar-se.
El parany és triar el resultat. Si comptes «clics», el cost per resultat sempre baixa i el negoci no se n’assabenta. El resultat ha de ser el pas que t’acosta a un pressupost, no el que queda bé a l’informe.
2. Resultats per setmana
No només quants, també a quin ritme. Meta treu un conjunt d’anuncis de la fase d’aprenentatge quan acumula unes 50 conversions en set dies; per sota d’això el sistema està provant i el cost es mou sol. La mateixa casa recomana un pressupost diari d’almenys cinc vegades el cost per resultat perquè aquesta prova tingui sentit.
És l’explicació de per què una campanya de 5 € al dia no arrenca mai: no és que l’anunci sigui dolent, és que no arriba ni a la meitat del que el sistema necessita per aprendre. Abans de canviar l’anunci, mira si el volum dona per aprendre.

3. Cost per lead qualificat
De cada deu formularis, quants contesten, encaixen i tenen pressupost? Aquest percentatge és el que converteix el cost per lead en una xifra honesta. Una campanya de 8 € per formulari amb dos bons de cada deu surt més cara que una altra de 20 € amb set bons.
Es mesura amb una columna al CRM o, si no hi ha CRM, amb un full de càlcul i la disciplina d’omplir-lo el mateix dia. Sense aquesta dada, el cost per lead és una xifra decorativa.
4. Percentatge de clics a l’enllaç
Quanta gent veu l’anunci i fa clic. No mesura vendes: mesura si l’anunci enganxa. La seva utilitat és interna, per decidir quina creativitat mereix el pressupost: l’anunci que dobla el percentatge de clics dels altres es queda, el que va a la meitat es canvia.
I serveix com a avís en l’altre sentit. Molt clic amb zero converses vol dir que l’anunci promet una cosa que la pàgina no dona. Aquí el problema no és l’anunci: és l’expectativa que crea.
5. Freqüència i gent nova
La freqüència és quantes vegades la mateixa persona veu l’anunci. Quan puja sense que pugin els resultats, el missatge s’ha gastat: el públic ja el coneix i el cost per resultat comença a pujar amb ell. La parella d’aquesta mètrica és l’abast nou: quanta gent que no t’havia vist apareix cada setmana.
Un anunci que només s’ensenya als mateixos quatre mil de sempre no està captant: està insistint. I això es paga.
6. Retorn: el que entra pel que surt
Els euros facturats dividits entre els euros invertits, comptant només les vendes que es poden atribuir a la campanya. És la mètrica que decideix si es puja el pressupost o s’apaga, i la que més es falseja: es calcula amb la finestra d’atribució de la plataforma, que suma conversions de dies després, i s’oblida restar el marge.
Perquè sigui útil, el retorn es mesura sobre el benefici, no sobre la facturació. Vendre 3.000 € amb un 20 % de marge i 1.000 € d’anuncis no és un retorn de tres: és perdre 400 €.

Les quatre xifres que no diuen res
M’agrada. És una reacció a l’anunci, no una intenció de compra. Hi ha anuncis amb milers de m’agrada i zero consultes, i anuncis lletjos que omplen l’agenda.
Abast. Quantes persones han vist l’anunci. Serveix per a una campanya de marca; per vendre, no diu si algú va aixecar la mà.
Impressions. La mateixa xifra comptada moltes vegades. Puja quan l’anunci es repeteix, que sol ser justament el contrari del que interessa.
CPM solt. El que costa ensenyar l’anunci mil vegades. Sense el cost per resultat al costat, un CPM barat només vol dir que estàs comprant espais que no converteixen ningú.
I el clic tampoc, encara que sigui la xifra que més s’ensenya. Segons les dades de Superads sobre el cost per clic a Espanya, la mediana va ser de 0,46 € entre el novembre de 2025 i l’octubre de 2026, amb un mes de 0,29 € i un altre d’1,13 €: gairebé quatre vegades més pel mateix clic. Una xifra que es mou així no serveix com a meta, només com a referència per comparar els teus mesos.
On es miren aquestes xifres
Hi ha tres fonts i cap no basta sola. El panell d’anuncis dona cost, clics, freqüència i resultats atribuïts. L’analítica de la web diu què fa qui arriba: si baixa, si llegeix, si abandona el formulari. I el CRM o el full de càlcul diu què va passar després, que és l’únic que decideix.
Si et falta la tercera, estàs mesurant el principi de la pel·lícula i en dius final.
Alternatives a Google Analytics: no arreglen el problema
Canviar d’eina d’analítica és la sortida més buscada i la que menys arregla. GA4, Matomo o Plausible mesuren visites, esdeveniments i recorreguts; totes tenen les seves limitacions amb les galetes i cap no sap si aquell contacte va acabar en pressupost. L’alternativa de debò no és una altra eina: és portar el recompte fins al tancament, encara que sigui a mà.
L’error de mesurar la campanya i no el sistema
Una campanya que porta quaranta contactes i no els contesta ningú és pitjor que una altra que en porta deu i es contesten tots. L’estudi clàssic de Harvard Business Review sobre el temps de resposta va trobar que respondre a la primera hora multiplica per gairebé set la probabilitat de qualificar un contacte, i per seixanta davant de deixar-lo 24 hores.
Aquesta dada no és al panell d’anuncis, i és la que mou més diners. Per això l’embut es mesura sencer: si l’anunci funciona i la resposta no arriba, el problema és el sistema, i cap canvi de públic no ho resoldrà.

La revisió dels set dies
No cal un panell car ni una reunió setmanal. Cal el mateix ritual, sempre igual, i vint minuts.
Els cinc passos
Primer. Fixa el resultat que compta, per escrit i amb nom: «conversa de WhatsApp», «formulari de pressupost», «trucada». Un de sol per campanya.
Segon. Compta quants n’han arribat a la setmana i divideix la inversió. Aquest és el cost per resultat, sense guarniments.
Tercer. Marca al CRM quants van contestar, quants encaixaven i quants van demanar pressupost. És el pas que gairebé ningú no fa i el que canvia les decisions.
Quart. Fes servir el percentatge de clics només per decidir quina creativitat canviar. Res més.
Cinquè. Revisa una vegada per setmana, no cada matí. Mirar el panell cada dia porta a apagar campanyes que estaven a punt d’aprendre.
Què fer quan les xifres no surten
Molt clic i zero contactes: el problema és a la pàgina, no a l’anunci. Està explicat a per què la teva web no et porta clients.
Contactes i zero pressupostos: el filtre falla. O el formulari atrau curiosos, o ningú no contesta a temps, o el preu espanta a la primera trucada.
Pressupostos i zero vendes: no és publicitat, és oferta. L’anunci ha fet la seva feina i el tancament cau per preu, per termini o per encaix.
I si no arriba ni un clic, abans de tocar la creativitat revisa que la campanya estigui ben muntada: el pas a pas és a com muntar una campanya de Meta Ads i les forquilles d’inversió, amb font, a quant costa una campanya de Meta Ads.
I què hi té a veure això amb nosaltres
Aquestes sis mètriques no són un invent: són la part mesurable de l’embut de vendes. Si l’embut no està definit, no hi ha res a mesurar; i si no hi ha manera de saber d’on surten els leads i quant costen, el panell d’anuncis només t’està explicant la meitat.
Quan el problema és que no arriba ningú, el punt de partida és com aconseguir clients per a la teva pime. El que hem muntat amb aquest ordre és als projectes; el sector on més ho hem provat, la construcció i la reforma, té la seva pàgina amb l’agenda.
Un anunci que no es mesura no és publicitat. És una donació.
Preguntes freqüents sobre mètriques d’anuncis
Quant de temps cal esperar abans de jutjar una campanya?
Set dies i unes 50 conversions per conjunt d’anuncis, que és el que Meta demana per treure’l de la fase d’aprenentatge. Abans d’això les xifres es mouen per atzar: un dia surten dos contactes i l’endemà cap. Jutjar al cap de 24 hores és la manera més ràpida d’apagar una campanya que hauria funcionat.
Quin percentatge de clics es considera bo?
No hi ha un nombre universal: depèn del sector, del públic i del que s’anuncia. El que sí que serveix és comparar els teus anuncis entre ells: el que dobla el percentatge de clics dels altres fa alguna cosa millor i mereix més pressupost. I serveix com a avís: molt clic amb zero converses vol dir que l’anunci promet una cosa que la pàgina no dona.
El meu negoci tanca per telèfon. Serveix el retorn que dona Meta?
Serveix com a pista, no com a veritat. Meta només veu el que passa al navegador o dins del seu formulari; la trucada que es tanca la setmana següent no la veu. Si el tancament és per telèfon o per WhatsApp, la xifra bona és al teu CRM o al teu full de càlcul, i cal anotar d’on venia cada contacte.
Per què Meta compta 30 conversions i el meu CRM només 8?
Perquè no compten el mateix. La plataforma atribueix clics que no van arribar a enviar el formulari, compta dues vegades la mateixa persona des de dos dispositius i suma conversions dins d’una finestra de dies. El CRM compta persones que existeixen. S’escull una font de veritat, normalment el CRM, i es fa servir sempre la mateixa per decidir.
Necessito Google Analytics per mesurar la publicitat?
No per saber si la campanya funciona: per a això calen el panell d’anuncis i el registre del que passa després. Analytics mesura la web i serveix per veure què fa qui arriba, però ni Matomo ni Plausible ni GA4 saben si aquell contacte va acabar en pressupost. Canviar d’eina d’analítica no arregla la dada que falta.


