Era un dimecres de mitjans d’octubre del 2017. Feia poc del referèndum d’independència del dia 1 i a tot arreu les converses giraven al mateix tema.
La protagonista d’aquesta història, la Laia, aleshores era soltera i usuària d’una aplicació de cites que geolocalitzava la teva ubicació, però han passat ja uns quants anys i sóc incapaç de recordar-la…
A la Laia sempre li han agradat els nois esportistes i guapos i semblava que aquell dia estava de sort perquè va fer “match” amb un que feia goig veure! Es deia David.
En aquest punt del relat m’agradaria explicar-te que la Laia és una persona llesta i molt interessant, que havia viscut molts anys a l’estranger i parlava amb fluïdesa diversos idiomes
Jo la descriuria com a una persona “openminded” que es diu en anglès, oberta de ment i sense prejudicis. Però també amb molta fluïdesa alhora de comunicar-se.
A la Laia realment no li importava comunicar-se en català, en castellà o amb l’idioma que fos perquè és de les que sempre ha pensat que el més important és que hi hagi comuncació. Pel que el fet que el David es comuniqués en castellá no era cap problema per ella.
Un altre apunt important és que els pares de la Laia sempre havien tingut l’estelada penjada al balcó de casa, pel que encara que ella no fos d’Omnium, si que tenia un sentiment pro-independència i havia anat contenta a votar el dia 1.
Doncs, aquell dimecres, quan la Laia ja veia que la cosa fluïa fàcil entre el David i ella, van proposar d’anar a sopar junts.
Ell li va dir:
Ella va contestar:
– ¡Venga si! Hay un restaurante que tengo ganas de probar en la Barceloneta si te apetece.
La Laia va arribar 5 minuts tard i el David ja estava assegut a una taula. Ella el va reconèixer enseguida. En persona encara li va causar millor impressió.
El restaurant estava casi buit i el cambrer la va acompanyar a la taula on l’esperava el David.
Quant la Laia va estar al davant d’ell, el David es va aixecar per donar-li dos petons. Era alt i la Laia va haver d’estirar el coll per acostar-se i correspondre la salutació.
Els dos somreien i van començar a xerrar animats, la cosa pintava bé.
En un moment de la conversa ella li va preguntar:
– Y tu David, ¿a qué te dedicas?
Aleshores ell li va explicar que era policia i que estava allotjat al vaixell Moby Dada:
– El barco del Piolín ¿Sabes?
La Laia va posar aleshores dos ulls com dos plats i se li va entreobrir la boca.
– ¡Merda! ¡No es creia que estigués sopant amb un piolín!
Va respirar profundament intentant processar la informació i seguidament li va dir:
– ¿Entonces tu has sido uno de los policías que repartió leña y nos pegó el 1 de octubre?
Allà va començar l’espectacle! Tot i que ells no es van tocar, si hagués estat una pel·lícula seria l’escena dels dos esclaus barallant-se a Django Desencadenado. I els cambrers haurien estat Leonardo Di Caprio mirant i apostant qui guanyaría.
Finalment la Laia es va aixecar, va recollir les seves coses i va marxar enrabiada i pensant que aquella història mai la explicaria als seus pares. Quina vergonya!
I tu lector, a favor de qui estàs?
És impossible llegir aquesta història i no posicionar-se a favor de la Laia o al costat del David.
En totes les històries hi ha bons i dolents, encara que a tu sempre et sembli estar al costat dels bons, si li preguntes a l’altre part opinarà tot el contrari.
I aixó té molt a veure amb el màrqueting. Perquè a vegades volem agradar a tothom i acabem per no agradar a ningú (i no vendre res).
És impossible complaure a tothom, així que la millor manera de mostrar la teva personalitat o la personalitat de la teva marca és decidir qui vols ser i com et vols mostrar. Assumit que hi ha una part de potencials clients que no et comprarà mai, però decidit a enamorar a aquells que encaixen perfectament amb els teus valors.
Vols un consell? Mullat!!
Ets independentista o no ho ets, ets del Barça o del Madrid, d’esquerres o de dretes, llegeixes l’Ara o El Mundo, ets gamberro o un sant?
A quin públic es dirigiex el teu negoci? Solters o casats, beuen alcohol o son abstemis, tenen fills o no en tenen, escolten música clàssica o orock, tenen diners o no en tenen?
Al març del 2021 va sortir d’aquesta notícia: Financial Times situa Parlem com la “teleco” que creix més ràpid de l’Estat i la 4a d’Europa.
Aquesta empresa es defineix com: L’operadora de telecomunicacions del Països Catalans.
Aquesta empresa es defineix com: L’operador de telecomunicacions del Països Catalans.
Vols més exemples?
Moderna de pueblo: Il·lustradora feminista (està a les antípodes de Vox).
Flax and Kale: Menjar vegà de Km0 (els carnívors segurament no hi posaran mai un peu).
Et sembla que alguna d’aquestes empreses vol agradar a tothom?
I tu? A qui vols agradar? Qui és el teu client potencial? Com es diu, a què es dedica, què fa en el seu temps lliure…. Defineix-lo amb detallament i escriu la comunicació de la teva marca pensant en ell.
