Lligar o fer networking?

El passat 21 de juliol vaig estar amb la meva germana Aina a la festa del 175è aniversari del consolat de Suïssa a Barcelona.

Què hi fèiem?

Resulta que l’ Aina és profe d’espanyol per a estrangers i una de les alumnes era la Cònsol de Suïssa al consolat de Barcelona, ​​la meravellosa Liliana Pescini, que vaig tenir oportunitat de conèixer ja feia temps.

Doncs Liliana la va convidar a la festa que celebrarien al Camp Nou.

L’Aina em va dir que no volia anar-hi sola i que si l’acompanyava.

Jo vaig recordar les mil històries que explicava Liliana de les aventures viscudes a altres països i vaig pensar en el menjar i la beguda gratis.

I li vaig dir que per descomptat que l’acompanyava.

El dia de l’esdeveniment Liliana ens va rebre a l’entrada del Museu del Barça al Camp Nou, ens va oferir una copa de cava i vam entrar mentre saludava amics i autoritats que anaven arribant.

Ens parem a meitat del recorregut del museu per fer-nos unes fotos i gravar un Reels per a Instagram.

I, estant allà fent el ximple, se’ns va acostar un noi molt ben vestit. No hauria de tenir més de 25 anys. I ens va dir esbossant el millor dels seus somriures:

– Hola noies, ens hem trobat aquí per baixar la mitjana d’edat d’aquesta festa.

L’Aina i jo mirem al nostre voltant per corroborar que efectivament “el piropo” anava adreçada a nosaltres. Aina de 40 i jo de 41 anys.

Aleshores es va presentar, no en recordo el nom, però li diré Borjamari.

– Sóc el Borjamari, encantat de saludar-vos, com us dieu?

Ens vam presentar i el Borjamari ens va preguntar què fèiem allà i a què ens dedicàvem. Es va oferir per fer-nos la foto que estàvem fent manera selfie. Ens va explicar que era advocat d’un bufet especialitzat a Suïssa i Alemanya. Va estar amb nosaltres una estona més, ens va donar una targeta i se’n va anar.

En anar-se’n, vaig preguntar a l’Aina:

Què ha estat això? Estava intentant lligar?

I l’Aina em va dir:

Crec que estava fent networking…

Aleshores el vam seguir amb la mirada, vam estar una bona estona observant-ho: El Borjamari s’acostava a un grup de gent amb un gran somriure, feia alguna broma i es presentava. Xerrava una estona amb ells i els hi donava una targeta.

Així va passar una bona estona fins que va començar l’acte oficial i després dels discursos, durant el sopar, va continuar repartint targetes.

El Borjamari tenia molt clar on trobar el seu client potencial i es movia com a peix a l’aigua.

I tu? Saps on és el teu client potencial?

Sóc la Núria Posa i realitzo plans de màrqueting i embuts de venda que impulsen les vendes del teu negoci.

Et deixo les dues fotos que vaig pujar a les històries del meu Instagram aquell dia. En una reia de la meva germana quan es fa fotos de postureig.

Ho vaig passar genial amb la meva sister!! 😊
Agrair a Liliana la invitació… <3

photo_collage_camp_nou

Deixa'ns un comentari