El passat 21 de juliol vaig estar amb la meva germana Aina a la festa del 175è aniversari del consolat de Suïssa a Barcelona. Què hi fèiem?
Resulta que l’ Aina és profe d’espanyol per a estrangers i una de les alumnes era la Cònsol de Suïssa al consolat de Barcelona, la meravellosa Liliana Pescini, que vaig tenir oportunitat de conèixer ja feia temps.
Doncs Liliana la va convidar a la festa que celebrarien al Camp Nou. L’Aina em va dir que no volia anar-hi sola i que si l’acompanyava. Jo vaig recordar les mil històries que explicava Liliana de les aventures viscudes a altres països i vaig pensar en el menjar i la beguda gratis. I li vaig dir que per descomptat que l’acompanyava.
El dia de l’esdeveniment Liliana ens va rebre a l’entrada del Museu del Barça al Camp Nou, ens va oferir una copa de cava i vam entrar mentre saludava amics i autoritats que anaven arribant. I, estant allà fent el ximple, se’ns va acostar un noi molt ben vestit. No hauria de tenir més de 25 anys. I ens va dir esbossant el millor dels seus somriures:
– Hola noies, ens hem trobat aquí per baixar la mitjana d’edat d’aquesta festa.
L’Aina i jo mirem al nostre voltant per corroborar que efectivament “el piropo” anava adreçada a nosaltres. Aina de 40 i jo de 41 anys.
Aleshores es va presentar, no en recordo el nom, però li diré Borjamari.
– Sóc el Borjamari, encantat de saludar-vos, com us dieu?
Ens vam presentar i el Borjamari ens va preguntar què fèiem allà i a què ens dedicàvem. Es va oferir per fer-nos la foto que estàvem fent manera selfie. Ens va explicar que era advocat d’un bufet especialitzat a Suïssa i Alemanya. Va estar amb nosaltres una estona més, ens va donar una targeta i se’n va anar.
En anar-se’n, vaig preguntar a l’Aina:
Què ha estat això? Estava intentant lligar?
I l’Aina em va dir:
– Crec que estava fent networking…
Aleshores el vam seguir amb la mirada, vam estar una bona estona observant-ho: El Borjamari s’acostava a un grup de gent amb un gran somriure, feia alguna broma i es presentava. Xerrava una estona amb ells i els hi donava una targeta. Així va passar una bona estona fins que va començar l’acte oficial i després dels discursos, durant el sopar, va continuar repartint targetes. El Borjamari tenia molt clar on trobar el seu client potencial i es movia com a peix a l’aigua.
I tu? Saps on és el teu client potencial?
Sóc la Núria Posa i realitzo plans de màrqueting i embuts de venda que impulsen les vendes del teu negoci. Et deixo les dues fotos que vaig pujar a les històries del meu Instagram aquell dia. En una reia de la meva germana quan es fa fotos de postureig.
Ho vaig passar genial amb la meva sister!! 😊
Agrair a Liliana la invitació… <3
