Sí, els diumenges feien olor de xocolata a casa meva. Fins que vaig fer els 6 anys i els meus pares es van separar.
Jugàvem sota els llençols, ens abraçaven, ens besaven, ens feien pedorretes a la panxa oa qualsevol lloc amb una mica de chicha que complís amb els dos requisits indispensables per a una bona pedorreta:
Quan el joc s’acabava el pare s’arreglava i sortia a comprar.
Mentrestant, la mare, encara en pijama, anava a la cuina i ens preparava xocolata desfeta per esmorzar. La Aina i jo seguíem la preparació de la recepta amb atenció:
Primer llensava la llet al cassó, també hi posava una branqueta de canyella i una pell de taronja per aromatitzar.
Després llensava la xocolata en pols.
I finalment removia la barreja de l’olla, de mica en mica, fins que el líquid s’espesseixi.
Quan la xocolata estava llesta, la servia a les tasses, just quan el pare tornava amb els croissants i la nata acabada de muntar de la pastisseria. Ens assèiem a taula i ens tiràvem la nata damunt la xocolata i després arribava el millor, partíem el croissant, cruixent i encara calent i el mullàvem a la xocolata.
Tot el ritual era meravellós, l’aroma a llard del croissant, el cruixir de la massa en partir-lo, l’olor de canyella i el sabor amarg i dolç de la xocolata amb taronja… Les rialles, la conversa, les bromes, els jocs, la música de tocadiscos, la calor de la llar, sentir-te protegida, mimada i estimada…
Si ara em pregunten un record feliç de la meva infantesa és aquest. De la resta no me’n recordo. Encara que segur que n’hi va haver. Però després dels dies amb olor de xocolata només recordo tristesa. Encara avui em sorprèn que no ens adonéssim que el pare i la mare ja no es volien.
No els vam veure mai discutir. No hi va haver mai una paraula fora de lloc ni de menyspreu entre ells. Potser van bolcar tant d’amor cap a nosaltres que no van deixar res per a ells.
Aquest és un relat de la meva infància, però Vols saber què té a veure aquesta història amb el màrqueting? T’ho explico:
En el moment en què la meva mare prepara la xocolata pensa en una marca de xocolata que es mostra al marbre de la cuina. Ara torna-la a llegir i imagina’t un espot publicitari.
Creus que la marca de xocolata arribaria al cor de la seva audiència connectant-hi emocionalment?
Jo he vist anuncis de Coca-Cola o Iberia que m’han fet plorar. Els torrons L’Ametller tornen a casa per Nadal. Què tenen en comú aquests anuncis?
Doncs que són anuncis que narren una història que aconsegueix emocionar i aquest sentiment s’ancora al teu inconscient. Potent, veritat?
I a tu, quin anunci t’ha emocionat? Et llegeixo en comentaris 😊
Al matí la meva germana Aina i jo ens despertàvem d’hora i ens col·làvem al llit del pare i la mare. Ells dormien i l’Aina i jo ens acurrucàvem al seu costat ia poc a poc els anàvem despertant.