Quan la meva germana i jo érem petites, la nostra mare ens explicava contes abans de ficar-nos al llit.
Era un moment màgic.
Donava igual el conte que fos que la nostra imaginació volava alt a mons fantàstics.
Hi havia castells encantats, nenes que vivien aventures pujades al llom d’animals estranys, bruixes de riure malvat i berrugues peludes al nas, fetillers màgics i el més meravellós de tot: les fades.
Em dormia somiant que tenia una millor amiga que era una fada, o que tenia un animalet exòtic i que vivia darrere d’una cascada al mig de la selva.
Morfeu em portava de la mà als llocs que la veu dolça de la mare narrava i descrivia al detall.
Quan tenia 6 anys els meus pares es van separar i llavors tot va canviar. Hi havia dies que estàvem amb el pare i la mare no hi era per explicar-nos històries abans de dormir.
Trobàvem a faltar la mare i aquella estona màgica que vivíem quan acabava el dia.
L’Aina i jo molt aviat li vam reclamar al pare el conte a l’hora de ficar-nos al llit.
I el pare va fer el que bonament va poder.
La realitat és que se li donava fatal explicar contes.
La nostra imaginació no volava. S’hi quedava a l’habitació, expectant les paraules del pare.
Ell es quedava dubitatiu i es limitava a llegir amb veu neutra.
No ens emocionava en absolut i ens vam queixar:
– Jolines papa, aquest conte la mama ho explica millor…
Aleshores el pare va dir:
– Voleu que us expliqui un acudit?
A Aina i a mi ens va entusiasmar la idea!
I ens va explicar no sé quin acudit d’Eugeni d’uns caçadors d’ànecs que els disparaven i l’ànec queia vessant avall. I resultava que l’ànec no l’havien ni tocat, sinó que havia caigut perquè havia espantat amb el soroll del tret.
El pare entre frase i frase gesticulava com si disparés amb una escopeta i feia sorolls com aquests:
– Quack Quack
– Pum pum
– Fiuuuu
– Catacrack pim pam
Ens va semblar l’acudit més tronchante que haguéssim escoltat mai.
El pare va captar tota la nostra atenció aquests minuts durant el seu relat Les onomatopeies i els gestos van traslladar la nostra imaginació al bosc amb els ànecs i els caçadors.
Totes dues ens vam començar a cargolar de riure tombades al llit.
A partir d’aquell dia, el pare ens explicava acudits en anar al llit i l’Aina i jo ens dormíem amb un somriure radiant a la cara, feliços de compartir aquella estona fantàstic amb el pare.
I aquest és el poder de les històries, que tant valen per a nens com per a tu adult que estàs llegint aquest text. I sí, també serveixen per vendre serveis o productes.
I “colorín colorado, este cuento se ha acabado”.
Si vols et puc explicar més històries, la del teu negoci per exemple i com aquest pot facturar més.
P.D.: et mostro una foto meva de petita, de l’època que la meva mare m’explicava contes abans de ficar-me al llit.
