Quan tenia vint-i-tants vaig sortir amb un metge hippie a qui li agradaven els temes espirituals.
Tenia un nom curiós que no reproduiré en aquest relat, però l’anomenarem Ulisses.
Doncs bé, Ulisses estava estudiant pel MIR quan ens vam conèixer en un autocar del Banc de Sang.
Jo donava i ell emplenava el qüestionari amb les meves respostes mentre tontejava amb mi.
Em va semblar un tipus interessant, amb la barba, les grenyes i un accent curiós.
Li vaig donar el meu número de telèfon i vam quedar per prendre alguna cosa l’endemà.
Realment teníem poques coses en comú, però durant un any ens vam anar veient força sovint.
Ulisses era molt intel·ligent i detallista.
Em regalava llibres de segona mà, com Rayuela que vaig llegir per complaure’l perquè no en vaig entendre ni la meitat.
També recitava poesia en veu alta o m’explicava obres de filosofia.
Parlava no sé quants idiomes i tocava la guitarra.
Doncs bé, un dia Ulisses em va preguntar si l’acompanyaria a veure Amma, la guru de les abraçades, que estava aquells dies en un poliesportiu fent la seva tasca de consolar l’afligida nació primermundista de Barcelona.
Tot i que jo no sóc gaire d’abraçar-me amb gent que no conec li vaig dir que sí.
Vam anar el dia indicat i en accedir a les instal·lacions vam veure moltíssima gent.
En una tarima hi havia la mestra fent abraçades.
Vam preguntar a una dona vestida de blanc què havíem de fer per ser abraçats per aquesta dona mística. Ens va indicar que ens havíem de posar a la cua, que el temps d’espera era de 2 hores…
2 hores!!?? Mare meva!!
La senyora de blanc va veure les nostres cares de sorpresa i ens va dir que si volíem podíem ser abraçats per un dels deixebles d’Amma, que en aquell cas el temps d’espera era de 30 minuts.
Vam estar una estona decidint què fèiem i finalment ens vam posar a la cua del deixeble, mentre vèiem la mestra abraçant els seus feligresos una mica més enllà.
En ser abraçada pel deixeble no vaig notar res d’especial i l’Ulisses crec que tampoc.
Coincidim que hauríem d’haver fet la cua llarga. Però en aquell moment ja no acceptaven més persones i si volíem l’abraçada d’Amma hauríem de tornar un altre dia.
Vam decidir anar a prendre’ns un te chai i oblidar-nos del tema.
Aquí teniu la moralitat marketiniana d’aquesta història:
No et sembla increïble que una dona fent abraçades pugui omplir poliesportius i aconseguir que et conformis amb l’abraçada d’un deixeble?
Amma té una marca personal molt potent i gràcies a això ia oferir uns “serveis tan diferents dels seus competidors” destaca entre la resta de gurus.
De com potenciar la teva marca personal i del que es coneix com a long tail parlarem el curs del proper 3 de març “Pla d’acció per guanyar més amb el teu negoci”
Si vols saber qui és Amma fes click en aquest enllaç.
