Els meus pares es van conèixer quan la meva mare tenia 14 anys i el meu pare 16. Tots dos eren del mateix barri i tenien amistats en comú. Així que quedaven els caps de setmana amb el grup que eren amics. Anaven a la sala d’un centre social del barri que els permetia portar un tocadiscos.
Era el 1968. Un dels nois era el que ara diríem DJ i punxava els vinils de l’època. La meva mare sempre ha estat molt riallera i donada a fer ximpleries. Vergonya? No, ella no en gastava.
Així, quan sonava la cançó de Juanita Banana de l’argentí Luís Aguilé, la meva mare, amb els seus 14 anyets es posava a ballar ia imitar una gallina, cantant a ple pulmó als cors operístics: Oooohhh, oh, oh, oh, oh oh…
Llavors el meu pare s’apartava del grup i la mirava de lluny sentint una tremenda vergonya aliena. Ell no entenia com la meva mare es podia posar en ridícul d’aquesta manera, ni com alguns dels seus amics se sumaven a aquesta coreografia tontuna.
I què va passar?
Doncs que al cap d’uns mesos el meu pare li va preguntar a la meva mare que volia que fossin nuvis. Es van casar quan ella tenia 21 i ell 23, després de 7 anys de festeig i molts balls ximples a l’esquena.
Què té això a veure amb el màrqueting?
Doncs que passar desapercebut mata vendes. La meva mare no ho sabia, simplement era així, autèntica. I allò autèntic, allò estrany, allò especial et captiva, et fascina i t’atreu. Impossible resistir-se!
Sóc la Núria Posa i realitzo plans de màrqueting que impulsen vendes. A la capçalera una foto de la meva mare amb 18 anys 😉
