Filippo Lippi va ser un frare carmelita i pintor que va viure a la Florència del Quattrocento i bé podria ser el protagonista d’un biopic o una sèrie de Netflix, t’explico el perquè.
El cas és que el nostre frare va rebre el 1458 l’encàrrec d’un quadre per a la capella del monestir de Sta Margarita de Prato on s’havia de representar la Mare de Déu.
Estant al monestir va conèixer Lucrezia Buti, una jove novícia.
Fra Filippo va parlar llavors amb la mare superiora perquè li permetés que Lucrezia posés com a model per al quadre.
Jo m’imagino la conversa tal que així:
– Mare superiora, hi ha una novícia a l’ordre que té el rostre perfecte per representar la Mare de Déu i agrairia que em permetés pintar-la. Ja sap que els pintors necessitem models i el rostre d’aquesta noia em pot servir per a aquesta magnífica obra.
El que no va dir a la senyora mare superiora va ser que dies més tard la segrestaria i la deixaria embarassada. Tot i que després es va casar amb ella.
Jo alhora intento imaginar-me que Lucrezia també es va enamorar del seu raptor i van viure happily ever after… vaja ca-bro-nazo de frare.
El cas és que d’aquesta relació va néixer el seu fill, Filippino Lippi, que va seguir els passos del pare i també va ser pintor.
Lucrezia va ser la model de molts dels quadres de Fra Filippo que, com no podia ser d’una altra forma, eren quadres religiosos i ella representava sempre alguna verge.
Filippino Lippi va aprendre la tècnica pictòrica del seu pare i va continuar representant el mateix rostre de la seva mare Lucrezia a les seves obres.
Però Fra Filippo no només va tenir de deixeble el seu fill, també va tenir altres aprenents. Un potser et sona: Sandro Botticelli.
El cas és que Botticelli també va aprendre la tècnica de Lippi i és fàcil reconèixer Lucrezia Buti a les cares de deesses i muses de la mitologia clàssica tan singulars de la seva obra.
Una aspirant a monja representada com Venus, amb Mart, el déu de la guerra, exhaust al seu costat… El rostre de Lucrezia va ser copiat tant per a verges com per a deesses de l’amor.
I la moralitat marquetiniana d’aquesta història és que si no saps…
Reels per a Instagram… copia aquests reels que siguin un referent per a tu i adapta’ls al teu negoci
Copywriting… fixa’t en una web que tingui un copy genial i adapta’l a la teva temàtica. No dic que copiïs, dic que t’inspiris.
I així amb tot.
Recordo quan vaig començar a fer landings… Vaig suar tinta, però vaig tirar endavant airosa gràcies a tenir aquelles webs que per mi eren referents, em servien de guia: aquí van els punts de dolor, aquí la CTA, aquí qui sóc jo, aquí una història, etc…
Ara ja no faig servir aquests referents, ja tinc el meu estil, però fa un temps em van ajudar moltíssim.
