QUACK QUACK, PUM PUM

Quan la meva germana i jo érem petites, la nostra mare ens explicava contes abans de ficar-nos al llit.

Era un moment màgic.

Donava igual el conte que fos que la nostra imaginació volava alt a mons fantàstics.

Hi havia castells encantats, nenes que vivien aventures pujades al llom d’animals estranys, bruixes de riure malvat i berrugues peludes al nas, fetillers màgics i el més meravellós de tot: les fades.

Em dormia somiant que tenia una millor amiga que era una fada, o que tenia un animalet exòtic i que vivia darrere d’una cascada al mig de la selva.

Morfeu em portava de la mà als llocs que la veu dolça de la mare narrava i descrivia al detall.

Quan tenia 6 anys els meus pares es van separar i llavors tot va canviar. Hi havia dies que estàvem amb el pare i la mare no hi era per explicar-nos històries abans de dormir.

Trobàvem a faltar la mare i aquella estona màgica que vivíem quan acabava el dia.

L’Aina i jo molt aviat li vam reclamar al pare el conte a l’hora de ficar-nos al llit.

I el pare va fer el que bonament va poder.

La realitat és que se li donava fatal explicar contes.

La nostra imaginació no volava. S’hi quedava a l’habitació, expectant les paraules del pare.

Ell es quedava dubitatiu i es limitava a llegir amb veu neutra.

No ens emocionava en absolut i ens vam queixar:

– Jolines papa, aquest conte la mama ho explica millor…

Aleshores el pare va dir:

– Voleu que us expliqui un acudit?

A Aina i a mi ens va entusiasmar la idea!

I ens va explicar no sé quin acudit d’Eugeni d’uns caçadors d’ànecs que els disparaven i l’ànec queia vessant avall. I resultava que l’ànec no l’havien ni tocat, sinó que havia caigut perquè havia espantat amb el soroll del tret.

El pare entre frase i frase gesticulava com si disparés amb una escopeta i feia sorolls com aquests:

– Quack Quack

– Pum pum

– Fiuuuu

– Catacrack pim pam

Ens va semblar l’acudit més tronchante que haguéssim escoltat mai.

Ens va sorprendre. Havíem baixat tant les expectatives després de l’intent amb els contes que ens va agafar desprevingudes. I ens va captivar.

El pare va captar tota la nostra atenció aquests minuts durant el seu relat Les onomatopeies i els gestos van traslladar la nostra imaginació al bosc amb els ànecs i els caçadors.

Totes dues ens vam començar a cargolar de riure tombades al llit.

A partir d’aquell dia, el pare ens explicava acudits en anar al llit i l’Aina i jo ens dormíem amb un somriure radiant a la cara, feliços de compartir aquella estona fantàstic amb el pare.

I aquest és el poder de les històries, que tant valen per a nens com per a tu adult que estàs llegint aquest text. I sí, també serveixen per vendre serveis o productes.

I “colorín colorado, este cuento se ha acabado”.

Si vols et puc explicar més històries, la del teu negoci per exemple i com aquest pot facturar més.

P.D.: et mostro una foto meva de petita, de l’època que la meva mare m’explicava contes abans de ficar-me al llit.

BLOG posa (2)