Bé, el cas és que ha començat a impartir monogràfics amb altres col·laboradors. I el mes passat va fer un monogràfic de papades. Per això va convidar dos doctors que són reconeguts al sector de la medicina estètica per dedicar-se majoritàriament a la liposucció de papada.
Aquests dos doctors, home i dona, són parella. Quan els vaig veure em van semblar el Ken i la Barbie. Eren perfectes i irreals. Eren de plàstic. Ell encara podia semblar que era natural. Però ella era una “muñeca” inflable. Semblava que s’hagués escapat del museu de cera.
Jo no sé com era abans, potser fos com Jabba the Hutt o potser fos preciosa de manera natural. Cara inexpressiva, llavis d’ànec, nas respingona, barbeta en punta, pòmuls sobresortits, pits que no li cabien sota la pell… Crec que se li havia escapat de les mans tot aquest tema de les operacions estètiques. O potser s’hauria tornat addicta. Botox? Què si tinc o que si vull?
A les xarxes socials d’aquestes criatures hi havia un munt de fotos de la parella viatjant a destins de luxe, conduint un Porsche, allotjats als millors hotels, vestint marques caríssimes. Es notava que nedaven a l’abundància. I pensant una mica en el nivell de vida vaig pensar que hi havia una cosa que havien fet molt bé i que era el que els reportava molta pasta.
Especialitzar-se en una cosa que no és gaire habitual: la liposucció de papades. I omplir les xarxes socials de l’abans i el després de dones i homes que passaven de tenir un munt de greix a la papada a tenir un coll esvelt. Amb aquestes imatges tocaven directament el punt de dolor d’aquelles persones que se senten incòmodes amb aquesta part del cos. I proposaven una solució fàcil, ràpida i indolora. Entraves amb papada i sorties al cap d’una hora sense.
Després, deien als pacients que també feien altres tractaments: llavis, pits, arrugues, etc…
Doncs, és clar que sí guapi! Up-selling de primera
Sóc la Núria Posa, realitzo plans de màrqueting, embuts de venda i pàgines web.
