© 2022 Posa MTZ. All Rights Resevered
El meu amic Fran acaba de fer els 35, fa anys que es va emancipar i es veu poc amb els seus pares, així que la seva mare per compartir més temps amb ell li va regalar un cap de setmana a París.
El Fran estava encantat, adora la seva mare i turistejar amb era un súper plan.
Bé, i realment ho va ser, si no fos per un petit contratemps.
Dic contratemps per no dir “negoci fallit”.
El cas és que el Fran i sa mare van anar a uns grans magatzems molt pijos.
Només miraven, o més aviat admiraven els productes. S’acostaven a un, miraven el preu, s’escandalitzaven i seguien el camí.
Estaven en un lloc de sabates quan el Fran li va dir a la seva mare que anava al bany.
Va seguir les indicacions de Toilettes, va entrar al d’homes i es va ficar al primer bany que va veure amb la porta entreoberta i…
Oh sorpresa!
A sobre de la cisterna del WC va trobar una cartera amb dues bossetes amb droga, una amb una pols banca i una altra una mica marró.
Fran va mirar al seu voltant, gens sospitós. Va tafanejar la cartera. Hi havia targetes de crèdit i el document d’identitat del propietari.
Va seure al WC i va pensar.
Ell no s’havia drogat mai. Ni tan sols havia fumat porros.
Només havia provat coses legals: alcohol i tabac de liar que fumava quan sortia amb els amics.
No, definitivament no es començaria a drogar estant amb la seva mare.
Però quin preu tindria això que s’havia trobat? Podria vendre’l i treure’s una pasta?
Va acabar amb les seves cavil·lacions, va deixar la cartera, les targetes i la documentació i va agafar la droga.
Va anar a buscar la seva mare amb el cor a punt de sortir-li del pit.
De camí es va creuar amb un vigilant de seguretat que li va semblar que se’l mirava. Segur que feia cara de culpable i li diria alguna cosa en qualsevol moment.
Res, no va passar res.
Van sortir del shopping center i tampoc no els va seguir la poli.
Es van aturar en un pas de vianants.
Fran seguia amb el cor accelerat i estava suant. Això era un sense viure!!
Es va posar la mà a la butxaca i va llençar la mercaderia a les escombraries que tenia al costat.
I així va acabar la seva mitja hora com a camell.
Fran ens va explicar la història prenent unes cerveses l’altre dia i entre rialles vam començar a anomenar-lo Franky the Yonki.
Franky the Yonki, definitivament té potencial per convertir-se en marca personal, segur que atrauria potencials compradors amb aquest mot.
Sobre marca personal i atraure el públic correcte per als teus serveis va el curs que impartiré el proper 3 de març a Barcelona que té un 50% de descompte si t’inscrius abans del 31 de desembre. Fes click aquí per saber-ne més.
© 2022 Posa MTZ. All Rights Resevered