© 2022 Posa MTZ. All Rights Resevered
Fa unes setmanes vaig conèixer la M, una amiga de la meva amiga H.
La meva amiga H és molt divertida i desprèn positivisme tota l’estona i em va sorprendre que la seva amiga M fos tan oposada a ella.
M es queixava que el seu xicot la maltractava psicològicament i li deia coses com:
– No m’agrada el sexe amb tu perquè els teus llavis són molt fins i es noten rars al besar-te. I tens massa panxa.
Després va continuar dient que el seu noi no treballava i ella pagava el lloguer i les factures i que si el deixava no tindria on anar el pobre…
H i jo li dèiem que li donés porta, que ella es mereixia estar amb algú millor, i M deia que no podia, que estava enganxada i deprimida i que per fer el pas havia de sentir-se forta. Que anava a teràpia i que quan pugés la seva autoestima prendria decisions.
Aleshores M va fer un repàs històric per les diferents relacions que havia tingut, indicant que aquest nuvi li havia fet tal i l’altre qual.
Va decretar que tots els homes eren uns cabrons.
Al que jo li vaig contestar que no hi estava d’acord. I que la meva experiència amb els homes no s’assemblava pas a la seva.
No vaig voler debatre més sobre el tema, tenia clar que jo no la faria canviar d’opinió i vaig recordar el que diu la meva mare, la terapeuta María Martínez Calderón, que les persones atreuen energies similars a la nostra i que tenir relacions sanes implica fer-ne un canvi profund en una mateixa.
Em vaig quedar una estona més amb elles i després me’n vaig anar.
De tornada a casa pensava en els homes de la meva vida i que segurament havia tingut bons referents a la meva infància per triar després a la meva parella, el millor company de viatge i pare del meu fill.
Els meus referents masculins de petita van ser el meu pare i el meu avi. Tots dos van morir fa anys, però si ara preguntéssiu a amics seus o veïns del barri només escoltaríeu paraules amables sobre ells: bons, divertits, dolços i protectors.
Jo també em vaig creuar en la meva joventut amb homes que sabia que no eren bons per a mi, però tenir aquests referents em permetia allunyar-me dels que sabia que a la llarga serien els dolents de la meva pel·lícula.
La moralitat marquetiniana d’aquest relat és en relació amb la teva marca personal.
M va dir alguns adjectius per al seu xicot i d’altres per als seus exs.
Jo quan penso en el meu pare, el meu avi o el meu marit els descric amb altres adjectius.
A l’inici del relat, en descriure la meva amiga H, dic que desprèn positivisme per tots els porus, així és com la captem tots i aquest és l’ADN de la seva marca.
Tu segurament ja tens una opinió de mi si fa estona que em llegeixes i utilitzaràs altres adjectius per descriure’m.
I tu, quins adjectius creus que els teus coneguts fan servir quan parlen sobre tu? Descobreix-ho i revelaràs la teva marca personal.
© 2022 Posa MTZ. All Rights Resevered