El 2018 (un any abans de la data que m’hauria d’haver casat), els vaig dir a la meva germana i una amiga que m’acompanyessin a tastar-me vestits a Rosa Clará.
Elles em van dir:
– Rosa Clarà és caríssim!! Estàs segura?
Al que vaig contestar:
– Només tinc intenció de provar-me’ls, en cap cas compraré!
A elles els va semblar una idea genial, així que vaig trucar i vaig agendar una cita.
El dia indicat, vam anar totes tres.
Va venir una noia molt amable a rebre’ns. Ella ens va portar a un dels emprovadors i ens va oferir cava.
Les meves amigues i jo ens mirem amb cara d’haver triomfat, però alhora ens va venir una punxada de malestar a la panxa que vam comentar tan aviat com la dependenta ens va deixar soles…
– Jolines què guai això del cava, però em sento una mica malament per estar gorrejant sabent que no comprarem…
Mentrestant vaig aprofitar per posar-me una bata blanca molt cuqui, de tacte sedós i amb acabats de punta que m’havia deixat abans de marxar pel cava.
La bata era per tapar-me i no quedar-me en roba interior entre la prova dels diferents vestits.
La dependenta va començar a portar-me els vestits que havia triat prèviament.
Va portar també un cancan.
No tenia ni idea que les núvies portessin això sota el vestit. Crec que va quedar molt pobre preguntar per què servia. És el que hi ha.
La noia em va ajudar a vestir, em va ajustar cadascuna d’aquelles peces delicades, em va explicar les característiques de cada vestit.
Parlava de drapejats, brodats, de tipus de seda, de tonalitats, de brillantors, de pedreria, del que em quedava millor pel meu tipus de cos…
La veritat és que la noia era encantadora.
Vaig tenir una altra punxada a l’estómac.
Després va arribar el torn de la meva germana i de la meva amiga que també volien tastar-se vestits de convidades.
Cadascun d’aquells vestits eren una delícia.
La noia complaïa tots els nostres desitjos amb el millor dels seus somriures.
Una altra punxada va recórrer el meu cos.
En sortir de la botiga d’Av. Diagonal les tres vam comentar que havia estat una experiència religiosa provar-se tots aquests vestits fantàstics. I vam decretar que mai més tornaríem a fer-ho.
Però espera, que ara ve el que és bo!
Fa uns dies vaig anar a prendre alguna cosa amb el meu amic Víctor, ell ja estava amb altres amics, per la qual cosa em vaig acoblar al grup. Els vaig saludar. A la majoria els coneixia per haver coincidit en altres ocasions.
Al cap d’una estona van començar a arribar més amics ja del meu grup.
A taula érem unes 10 persones.
No sé per quin motiu en aquell moment vaig explicar a algú assegut al meu costat aquesta història. Víctor també ho escoltava i llavors va dir ben alt i esbossant un gran somriure:
– La meva amiga Ana treballa a Rosa Clará, explica-li a ella el que vas fer!
Glups!
La seva amiga Anna em va mirar i em va dir:
– Has estat a Rosa Clará? Com va ser l’experiència?
Jo li vaig explicar la meva història i ella em va contestar:
– No passa res que fessis això amb les teves amigues, l’important és que et tractessin bé.
Com va ser el servei? Et vas sentir ben atesa?
Em vaig quedar sorpresa! ¡L’atenció al client de Rosa Clará traspassava les portes de les seves botigues!
Aquest text és la meva manera de redimir la meva culpa i agrair-li totes les atencions rebudes a la dependenta.
I sobre les marques i empreses que tenen aquesta atenció al client tan excepcional crec que:
1. L’atenció al client és una estratègia de màrqueting poderosa, que sens dubte fa que venguin més.
2. Contribueix que les clientes (i les graelles que s’hagin de provar) que hagin rebut aquesta atenció excepcional parlin de la marca als seus familiars (el famós boca-orella o màrqueting per recomanació).
3. Fa que la marca es posicioni a la ment del consumidor en un lloc una mica especial i privilegiat.
