A en Robert Smith, vocalista de The Cure i músic polifacètic, ho han imitat en diferents ocasions al cinema.
Potser la més coneguda per tots sigui la d’Eduardo Manostijeras que va representar Jonny Deep.
Però també a la pel·lícula El Cuervo, de la qual també és autor d’una de les cançons del film.
O al personatge de Cheyenne que interpreta Sean Penn a la pel·lícula This must be the place.
Va aparèixer com a dibuix animat a South Park, en la qual va cedir la seva veu per doblegar-se a si mateix en diverses ocasions.
I a Espanya és mítica la imitació que fa Joaquín Reyes i que em tronxo de riure no importa quantes vegades la vegi: https://www.youtube.com/watch?v=ufigznlMrbw
La seva imatge excèntrica d’estil gòtic, roba fosca, cara blanquinosa, ombra d’ulls negre, llavis pintats de vermell i cabells crepats l’han convertit en una icona. Que definitivament ha contribuït a forjar la marca personal.
I és que per treballar bé una marca personal a nivell professional calen dues coses:
1. Prestar un bon servei: The Cure, a més d’haver composat cançons brillants, fan concerts de 3 hores, que contribueixen a fer que l’admiració del públic sigui encara més gran.
2. Ser recordat per alguna singularitat: ja sigui pel teu aspecte físic, pel teu carisma en parlar, per tenir un humor especial o per ser un gran orador.
Jeff Bezos, CEO d’Amazon, va dir una vegada que: una marca personal és el que altres diuen de tu quan no ets amb ells.
Realment és interessant fer aquest exercici: què creus que la gent diu de tu quan no hi ets?
Jo intento treballar la meva marca personal amb aquests articles, no tinc gaire idea del que la gent diu de mi, però sí que sé que aquests relats contribueixen a donar-me visibilitat.
De tant en tant rebo missatges o trucades de gent que em diuen que tenen al cap pels meus articles i em demanen pressupostos o em pregunten si faig estudis de mercat (que per cert, no faig).
Sóc la Núria Posa i juntament amb el meu equip, realitzo plans de màrqueting, pàgines web, gestió de xarxes socials i e-mail màrqueting.
